Publicidad:
Terra
La Coctelera

me me me... meme!

Doncs.... ara que he descobert què són els memes (tot i que ha costat força de trobar una definició comprensible) i quins possibles usos i avantatges poden tenir proposo que em respongueu:

- Quin és el lloc més maco que heu visitat mai?

És una pregunta potser difícil (a mi em costa de respondre), però crec que en aquesta època reconforta pensar en llocs idíl•lics en els que poder-nos transportar de la mà de la imaginació i allunyar-nos momentàniament de treballs, exàmens i estressos.

Apa doncs, jo em quedo amb l'Estany de Banyoles.
I us traspasso la pregunta a tot@s, especialment a la Laura, en Roger i la Marta, per ser els que apareixen en darrer lloc a la llista dels blogs de la classe.
Petonassos!

La lectura i escriptura amb Weblogs

Torno a escriure. Aquest cop en referència a dos articles força interessants i de molt fàcil lectura publicats a Eduteka.

El primer article, consisteix en una introducció al món dels weblogs, explicant què són, com van aparèixer, com se’n pot crear un i quines utilitats i potencialitats poden tenir a l’hora d’usar-los com a recurs didàctic a l’aula. Exemplifica el poder de persuasió i captació d’interès dels weblogs amb un grup de mestres que van iniciar-se als diaris personals en un curs d’educació tecnològica i que van acabar creant altres diaris electronics no relacionats amb el contingut de la classe. A més, el text parla, com en el de Lara (veure post anterior), de l’elevat nombre de blogs existents, dels que no se’n té un recompte exacte, i de la seva facilitat per crear un espai d’interacció i intercomunicació on la xarxa d’Internet esdevé un espai de lectura i escriptura, amb possibilitats de publicació immediata i d’obtenció de ràpides respostes i retroalimentacions , tal i com s’havia imaginat als orígens de la creació de la xarxa.

El segon article, defineix el problema que tenen molts alumnes amb la lectura, i afirma que la tecnologia n’és una possible resposta però no la única, i que l’objectiu no és que aquests nois/es assoleixin un nivell mínim de lectura, sinó que la incorporin en la seva vida diària. En aquest sentit, enumera sis característiques dels blogs que el converteixen en una eina instructiva, i defineix deu possibles activitats didàctiques per a desenvolupar a les classes com a potenciadores de la lectura i la escriptura entre aquells que hi tenen dificultats. En molts casos es tracta de les mateixes activitats que es porten a terme a l’aula de manera tradicional, però aprofitant l’interès que suscita el llenguatge multimèdia (text escrit, imatges, so, etc.), i la capacitat d’interacció i llibertat d’expressió que faciliten les noves tecnologies, per a captar l’atenció d’aquells que no interessa o no han pogut establir els vincles adequats amb la lectura i la escriptura més convencionals.

"Blogs para educar" de Tíscar Lara

“Los weblogs tienen un gran potencial como herramienta en el ámbito de la enseñanza, ya que se pueden adaptar a cualquier disciplina, nivel educativo y metodología docente”. Así empieza el artículo de Tíscar Lara sobre “blogs para educar”, una afirmación senzilla y contundente que resume de manera explícita el contenido y la tónica del texto.

Se trata de un artículo muy interesante, ya que la autora describe las características específicas de los blogs, aquellas que los convierten en herramientas fundamentales para le enseñanza, y también define el papel que deberían tomar el profesor y los alumnos para que el proceso educativo tenga lugar de manera exitosa mediante este nuevo elemento con gran potencial educativo.

Habla en el texto sobre pedagogía constructivista, sobre educación, sobre weblogs, y sobre la relación existente entre estos dos últimos conceptos: “ambos pueden definirse como procesos de construcción de conocimiento”.

Más adelante, Lara destaca las capacidades y habilidades que puede desarrollar el alumno en su experiencia como autor de un blog,y a continuaciónhabla sobre las “estrategias de aproximación”que pueden resultar útiles en la experiencia con blogs educativos.

Se trata de dos de las partes más interesantes del artículo, y de mayor relevancia pedagógica, motivo por el cual recomiendo su lectura. No obstante, en lugar de hacer un resumen de estos apartados, prefiero destacar algunas de las frases del artículo que me han parecido más significativas del texto:

- “El propio profesor también puede plantearse ser un autor más en el blog, al mismo nivel que sus alumnos quienes, de esta forma, se sentirán más reconocidos en el proyecto y con mayor grado de autonomía”

- “Es fundamental que el profesor tenga experiencia como bloguero, de tal manera que puedan resultar significativas sus orientaciones”.

- “Los alumnos inician un proceso en el que gradualmente se van haciendo expertos en un materia y quizás puedan llegar a convertirse en fuente de información y referencia para blogs similares”.

- “Hasta ahora, el desarrollo de los edublogs ha evolucionado en gran parte como imitación y/o reemplazo de la clásica web del profesor”

- “Cuando la introducción de una nueva tecnología reproduce modelos de enseñanza dominantes y simplemente se utiliza para “hacer lo mismo de siempre pero sobre nuevos soportes”, adquiere un inmerecido halo de modernidad que no aporta nada a su función didáctica”.

- “Una propuesta de modelo de enseñanza con weblogs […] entiende el blog como un medio personal y propio del alumno, de tal manera que pueda utilizarlo de un modo transversal a lo largo de su vida académica y no dentro de una clase determinada”.

Y vosotr@s, qué pensáis??

Así termino este post, animándoos a dar vuestra opinión y punto de vista sobre las citas anteriores o sobre cualquier otro aspecto, favoreciendo ese espacio de interacción y diálogo entre los lector@s de blog, del que tanto habla Tíscar Lara en su artículo.

El meu primer dia com a blogger

Avui és el primer dia que editaré un document en aquest espai per a blogs, weblogs o Bitàcores. D'aquesta manera em converteixo en una Blogger, i totes les meves reflexions quedaran inmerses en la Blogosfera.

Bufff.... sembla mentida la quantitat de neologismes que estan veient la llum amb les noves tecnologies! A vegades, m'esgarrifo imaginant-me en un futur llunyà, amb els meus néts corrent i saltant entre les meves faldes, i parlant-me en un llenguatge que no aconsegueixo entendre... I suposo que aquest és, entre d'altres, un dels reptes importants que ha d'assumir la educació en el marc de la societat de la informació, oi? Lluitar per una alfabetització digital global i de qualitat, evitant que les noves tecnologies esdevinguin, com sembla que està succeint, una causa afegida de les desigualtats socials imperants.

És tot això el que intentaré anar plasmant, mica en mica, dia a dia, en aquest nou espai de reflexió, investigació i comunicació.

No és el primer cop que creo un blog, el primer, en FASTUC, tractava sobre qüestions i preocupacions ambientals. I parlo en passat perquè ja fa molt de temps que no hi escric, massa potser, i fa poc vaig aprendre que una de les claus de l'èxit dels blogs roman en la seva actualització i ampliació constant. Espero que aquest cop no caigui en l'oblit, com en l'anterior (tot i que des d'avui mateix penso recuperar-lo, ho garanteixo!), i que esdevingui un veritable diari personal de pensaments, coneixements i esdeveniments relacionats amb la pedagogia de la comunicació.